Certificat Successori Europeu
En alguns casos es donen situacions a les que una persona té la seva residència habitual a un Estat del que no és nacional i poseeix béns a Estats diferents. Al moment de la defunció d’aquesta persona es donen una sèrie de complicacions a l’hora de fer vàlida la seva successió. Aquells casos als que els béns es troben a Estats diferents es coneixen com herències transfrontereres i plantejen diversos problemes jurídics degut a la concurrència de vàries legislacions nacionals, de cada Estat, a l’àmbit de les successions. Apart de la necessitat de determinar la llei per la que ha de regir-se la successió, l’altre problema vé quan s’han de provar els elements essencials de l’ herència a un Estat diferentt d’aquell que sigui competent.
Per donar sol. lució a les herències transfrontereres, el Parlament Europeu i el Consell de l’Unió Europea han adoptat el Reglament UE N.º 650/2012, de 4 de juliol de 2012, aplicable a tots els estats de l’Unió Europea, menys a *Regne Unit, Irlanda i Dinamarca. Aquest reglament va entrar en vigor el 17 d’agost de 2015, però només respecte a les herències a les que el causant morís a partir d’aquella data. La norma esmentada ha estat desenvolupada mitjançant el Reglament d’Execució (UE) N.º 1329/2014, de la Comissió, de 9 de desembre de 2014, que estableix els formularis oficials als que fa al.lusió el Reglament N.º 650/2012, i per la Lley 29/2015, de 30 de juliol, de cooperació jurídica internacional en matèria civil, el qual regula el procediment d’expedició del certificat.
El cas de Regne Unit, Dinamarca i Irlanda
Les autoritats d’aquests tres Estats membres de l’UE no apliquen el Reglament i per això aquests Estats no es consideren “Estats membres” a efectes del Reglament.
El cas de Dinamarca és el més clar, degut a que Dinamarca no participa a l’espai judicial europeu, els reglaments europeus que es dicten no resulten aplicables a aquest país.
Regne Unit i Irlanda es van oposar des de l’inici del procés legislatiu a la ellaboració d’un instrument legal europeu sobre el Dret successori. Ambdós segueixen un sistema de successió subjecte a la successió “mortis causa” de la Llei del país al que están situats els béns de l’herència. Els béns inmobles es localitzen al territori ón es troben i els béns mobles es consideren situats, normalment, al territori de l’Estat on el causant va tenir la seva última adreça.
¿Què és el Certificat Successori Europeu?
Una de las noves creacions del Reglament és un document d’acord a un model oficial al que es recull l’informació essencial d’una herència i que es crea per a la seva circulació per altres Estats diferents. Aquest document es coneix com “Certificat Successori Europeu”, s’expedeix per l’Autoritat Competent d’un Estat membre de l’Unió Europea i és presentat com document provatori a un altre Estat membre. Procura un instrument jurídic als ciutadans europeus que permet acreditar un expedient hereditari d’acord a la llei nacional de l’Estat al que s’ha produit la defunció a un altre estat membre de l’Unió Europea. Els elements que tracta de provar són els següents:
- Qui és l’hereu o llegatari
- A qui se li ha adjudicat un bé concret
- Quines són les facultats dels executors o administradors de l’herència.
L’existència del Certificat Successori Europeu no impedeix l’utilització d’altres documents de la legislació d’un Estat, ja que el seu ús es voluntari per als ciutadans europeus. Una vegada emès produeix efectes tant a l’Estat on es va expedir com als demés Estats membres subjectes al Reglament.
Efectes jurídics del Certificat Successori Europeu
L’eficàcia del Certificat Successori Europeu es concreta en tres aspectes:
a) Proporciona protecció jurídica als actors d’una herència
El Reglament UE N.º 650/2012, de 4 de juliol de 2012 cerca oferir protecció jurídica a aquells que confiant en el contingut del certificat realitzen actes jurídics respecte als béns de l’herència. El Reglament entén que qualsevol persona que adquireix béns procedents d’una herència i que han estat disposats per qui té facultats per a disposar-hi, queda protegit en la seva adquisició. De la mateixa manera, entén que qualsevol entitat que d’acord al certificat realitzi pagaments o lliuri béns a qui estigui autoritzat per rebre’ls, ha tractat amb una persona autoritzada per fer-ho i queda alliberada de qualsevol responsabilitat pels pagaments o lliurament de béns realitzats.
b) Es un mitjà de prova de la successió hereditària
El Certificat també prova tots els extrems continguts al mateix que ja hagin estat demostrats i acreditats devant l’Autoritat Nacional competent conforme a la llei aplicable a la successió hereditària de que es tracti. Es presumeix que ténen condició d’hereus i llegataris les persones que apareixen como a tals en el Certificat, i que els seus drets sobre l herència són els que apareixen al propi Certificat.
En ambdós casos, per tal que la protecció que ofereix el Reglament tingui eficàcia, és necessari que aquell que lliura o adquireix els béns tingui coneixement de que el contingut del Certificat respón a la realitat o, en el seu defecte, en cas de que no respongui a la realitat, que la seva manca de coneixement sobre la falsedat del certificat no sigui deguda a negligència greu per la seva part.
c) Es un títol inscribible als Registres Públics
Finalment, mitjançant el Certificat es pretén proporcionar un instrument jurídic apte per a inscriure els béns de l’herència a qualsevol Registre Públic d’un Estat membre al que s’hagin d’inscriure. Correspón a la legislació nacional de l’Estat que es tracti determinar la naturalesa dels drets i el procedimient d’inscripció.
¿Qui pot emetre’l i qui pot demanar-lo?
L’emissió pot ser demanada a les Autoritats Competents per a fer-ho i per qualsevol persona que tingui la condició d’hereu o llegatari en una herència determinada, i també per aquells que tinguin la consideració d’executors o administradors d’aquella herència.
Les Autoritats Competents per a l’emissió són els Tribunals de Justícia de l’Estat on s’emet, a més de qualsevol altre autoritat que d’acord amb la legislació d’aquell Estat sigui competent per tramitar successions per causa de defunció “mortis causa”. A Espanya, són els Jutges i els Notaris els que ténen poder per emetre el Certificat.
L’original del Certificat queda en poder de l’Autoritat que l’emet, aquesta liurarà als interessats una o vàries còpies autèntiques amb un termini de validesa de 6 mesos. Passat aquest termini s’haurà de demanar una pròrroga o una nova còpia per poder seguir fent ús del Certificat.
¿Quines són les passes per demanar-lo?
1. Prèvia sol.licitut, compet al notari que declari la successió o algún dels seus elements o a qui legalment el substitueixi o succeeixi al seu protocol, l’emissió del certificat previst a l’article 62 del Reglament (UE) n. º 650/2012 tenint per això que fer ús del formulari a que es refereix l’artícle 67 del mateix Reglament. La sol.licitut de l’emissió d’un certificat successori podrà presentar-se mitjançant el formulari previst a l’article 65.2 del mateix Reglament.
2. De la dita emissió del certificat successori europeu, que tindrà el caràcter de document públic d’acord a l’article 17 de la Llei del Notariat, es deixarà constància mitjançant nota a la matriu de l’escriptura que sustancii l’acte o negoci, a la qual s’incorporarà l’original del certificat, lliurant-se còpia autèntica al sol.licitant.
¿Quines són les alternatives al Certificat?
L’autoritat del país de l’UE que executa l’herència pot facilitar un document nacional que certifiqui la condició d’hereu, marmassó testamentari o administrador del béns.
L’avantatge del Certificat Successori Europeu es que té els mateixos efectes a toda l’UE independentment del pais on s’hagi emès. Per altra part, un document nacional pot tenir diferents efectes en funció del país de l’UE que l’hagi emès, la qual cosa pot endarrerir el reconeixement dels seus drets a un altre país de l’UE.
A més, el Certificat Successori Europeu es reconeix als demés paisos de l’UE sense necessitat de cap procediment especial.
Si té algún dubte sobre herències internacionals i el seu reconeixement a Espanya, així com a l’estranger, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres.
Alejandro Espada Gerlach & Salma Sehk Zinth
a.espada@espadagerlach.com & salmasehk@espadagerlach.com
