The issuing of the European Certificate of Succession may be applied for at the competent authorities by anyone who is considered as an heir or legatee in a specific succession and by those who are assigned as executors or administrators of a succession.
The national courts of each state are competent for the issuing, but also whichever other authority considered competent to handle successions, according to national law, may be an issuer. In Spain, the judges and the notaries are competent to issue the European Certificate of Succession.
The original Certificate will stay with the competent authority who has issued it. This authority will then hand out one or various authentic copies to the concerned. These copies are valid for 6 months. When this time limit has passed one may apply for a prolongation of the validity, or apply for a new authentic copy in order to keep using the Certificate.
Steps for the application of the European Certificate of Succession
Upon request, the notary is competent to declare the succession or any of its elements and the issuing of the certificate according to article 63 in the Regulation n.º 650/2012 where the form should be uses that is referred to in the article 67 in the same Regulation. The application for the issuing of the Certificate of Succession may be presented by using the form in article 65.2 in the Regulation.
Once the European Certificate of Succession has been issued, a notification will be added to the original document of the succession. After this, the authentic copy will be handed out to the applicant. The Certificate is considered as a public document according to article 17 in the Ley del Notariado.
Alternatives to the European Certificate of Succession
The Authority of each country in the EU who executes a succession may facilitate a national document that confirms someone as an heir, will executor or administrator of the estate.
The incentive of the European Certificate of Succession is that is has the same effects in the entire EU independently of where it was issued. A national document may have different results in other states that may delay the procedure of recognizing ones right in other member states.
On the other hand, the European Certificate of Succession is recognized in all EU member states without requiring any special procedure.
Salma Sehk Zinth & Alejandro Espada Gerlach
This post does not constitute legal advice. If you need legal advice, please contact us.
The European Certificate of Succession is a document, which follows an official model, where the essential information of a succession is gathered. Its purpose is to circulate successfully between member states. It is issued by the competent authority in each member state. It constitutes a legal instrument for European citizens and accredits a successional action according to the state’s law of the deceased in a third state where the succession may have effects.
What does the European Certificate of Succession prove?
Who the heir or legatee is
To who a specific asset has been attributed
The powers of the executor of the will or of the administrator of the estate
Since it is voluntary to use the European Certificate of Succession, its existence does not stop anyone from using other documents according to a country’s legislation instead. Once the European Certificate of Succession has been issued it has effects just as well in the issuing state as in other states subject to the Regulation.
Legal effects of the European Certificate of Succession
The efficiency of the European Certificate of Succession has three aspects:
Offering a legal protection to the actors in a succession
The Regulation EU N. º 650/2012, 4th of July 2012 seeks to offer legal protection to those who intends to perform legal actions regarding the estate of a succession. The Regulation protects every person’s acquisition of estate as a consequence of a succession, as long as the person has been given these from the authorized person. In the same way, every entity that performs payments our deliver estate to an authorized person, according to the certificate, shall be free from responsibility regarding these actions.
As a form of proof of the succession
The European Certificate of Succession also proves the included circumstances since they have already been accredited by the national competent authority according to the succession law applicable to the succession. There is a presumption that the ones who appear in the Certificate has the status as heirs and legatees and that their right to the estate shall be accordingly to what the Certificate says.
In both cases, in order for the Regulation’s protection to have efficiency, it’s necessary that one that delivers or acquires estate knows that the Certificate’s content corresponds to reality. If the content doesn’t, then one must not be lacking this knowledge due to gross negligence.
It is a registrable title in the official records
Lastly, the Certificate works as a legal instrument that is registrable, regarding the estate, in the public records in whichever member state where it should be registered. It corresponds to the national law of each state to decide the rights and procedure of the registration.
Salma Sehk Zinth & Alejandro Espada Gerlach
This post does not constitute legal advice. If you need legal advice, please contact us.
In some cases a person may be a habitual resident in one EU member state to which he isn’t a citizen. Also, he might have property in various member states. When a person in this situation passes away, complications may arise when validating the will or the succession. These types of succession are known as trans-border successions and they plant various legal issues due to the concurrence between different national jurisdictions regarding the law of succession. Apart from the necessity to determine which law ought to regulate the succession itself, another issue arises regarding proving of a succession’s essential elements in other states than the one that´s competent to regulate it.
In order to simplify trans-border successions, the European Parliament and the European Union Counsel adopted the Regulation EU N. º 650/2012, 4 of July 2012. It’s applicable in all member states except in the United Kingdom, Ireland and Denmark. It entered into force on the 17th of August 2015 and is therefore only applicable for successions where the diseased passed away after this date. The quoted regulation has been developed by the Commission Implementing Regulation (EU) No 1329/2014 of 9th December 2014 establishing the Forms referred to in Regulation (EU) No 650/2012, and the law 29/2015, regarding the legal cooperation on civil matters which regulates the issuing of the certificate.
The case of UK, Denmark and Ireland
The authorities in these three member states do not apply the european regulation which is why they are not considered to be “member states” in the Regulation’s meaning.
Trans-border successions in Denmark are least complicated since they don’t take part in the European legal sphere at all. Consequently, neither of the European regulations are applicable in this country.
UK and Ireland opposed themselves from the very beginning of the legislative process to the development of this legal instrument for Succession Law. Both countries follow the “mortis causa” succession system in which the assets of the succession are located. The real property is considered to be located in the territory where they are actually located, and the personal property is normally considered to be located in the State’s territory where the deceased resided last.
Salma Sehk Zinth & Alejandro Espada Gerlach
This post does not constitute legal advice. If you need legal advice, please contact us.
Wer kann der europäischer Erbschein ausstellen und wer kann dieser beantragen?
Die Ausstellung erfolgt durch die verantwortlichen Behörden und kann von jedem beantragt werden, der die Voraussetzungen eines Erben oder Vermächtnisnehmers in einer Erbschaftssache erfüllt und sowie von Personen, welche mit der Vollstreckung und Verwaltung der Erbschaft beauftragt sind.
Zu den zuständigen Behörden, die die Urkunde ausstellen, zählen die staatlichen Gerichtshöfe und jede gesetzlich befugte Staatsgewalt, in deren Zuständigkeit Erbschaftsangelegenheiten in Folge eines Sterbefalls „Mortis causa“ fallen. In Spanien haben Richter und Notare die Befugnis die Urkunde auszustellen. Das Original wird bei der bemächtigten, erteilenden Behörde hinterlegt und eine oder mehrere beglaubigte Kopien gehen innerhalb von 6 Monaten an die Beteiligten. Nach Verstreichen der Frist sollte eine Verlängerung oder eine neue Kopie beantragt werden, damit die Urkunde weiterhin Gültigkeit hat.
Wie wird der europäischer Erbschein beantragt?
1. Die Beantragung erfolgt im Vorfeld durch einen Notar, der den Erbschaftsfall oder einen Teil dessen deklariert, oder durch einen gesetzlichen Vertreter oder seinen vorgeschriebenen Nachfolger. Die Ausstellung der Urkunde ist in Artikel 67 der Verordnung (UE) n. º 650/2012 anhand der Einreichung des Antrages, welcher in der Verordnung enthalten ist, festgelegt. Die Beantragung der Ausstellung eines Erbscheins kann durch ein Formular wie in Artikel 65.2 der Verordnung vorgesehen, eingereicht werden.
2. Die beschriebene Ausstellung der europäischen Erbschaftsurkunde hat gemäß Artikel 17 der Notarordnung, den Status einer öffentlichen Urkunde, hervorgehend aus einer Anmerkung im Originalschriftstück, in welcher Tat oder Abmachung festgelegt sind und welche der Originalurkunde beigefügt und dem Antragsteller in Form einer beglaubigten Kopie zugestellt wird.
Welche Alternativen zum europäischer Erbschein gibt es?
Die Amtsgewalt eines EU-Staates, welche die Vollstreckung einer Erbsache durchführt, kann ein nationales Dokument ausstellen, welches die Bedingungen des Erben, Testamentsvollstreckers oder Gutsverwalters bescheinigt.
Der Vorteil der europäischen Erbschaftsurkunde ist, dass sie in ganz Europa die gleiche Wirkung hat, unabhängig von dem Land in dem sie ausgestellt wird. Zudem kann ein nationales Dokument unterschiedliche Folgen haben. Je nach EU-Land in dem es ausgestellt wird, kann sich eine rechtliche Anerkennung innerhalb eines anderen EU-Landes verzögern.
Außerdem wird die europäische Erbschaftsurkunde in jedem EU-Land anerkannt, ohne dass ein spezielles Verfahren notwendig wäre.
Die Europäische Erbschaftsurkunde ist die neueste Erzeugung innerhalb der Verordnung. Es ist ein Dokument, verfasst nach allgemein gültigem Vorbild, in dem die wesentlichen Informationen einer Erbschaft zusammengefasst sind und welches in anderen Staaten vorgelegt werden kann. Dieses Dokument wird von den Behörden der europäischen Mitgliedsstaaten ausgestellt und dient innerhalb dieser als Nachweis.
Es stellt ein Rechtsinstrument dar, welches den europäischen Staatsbürgern erlaubt, einen Erbschaftsfall gemäß dem jeweiligen nationalen Gesetz des Mitgliedsstaates, in dem sich der Todesfall ereignet hat, nachzuweisen. Folgende Punkte werden darin nachgewiesen:
Wer der Erbe oder Vermächtnisnehmer ist.
Wem ein konkretes Eigentum zugewiesen wurde.
Welche Befugnisse die Vollstrecker oder Verwalter der Erbschaft haben.
Da die Ausstellung der europäischen Erbschaftsurkunde für die europäischen Bürger freiwillig ist, wird er Gebrauch weiterer, gesetzlicher Dokumente eines anderen Staates nicht ausgeschlossen. Die Ausstellung hat Auswirkungen sowohl in dem Staat, in dem sie ausgestellt wurde, als auch in anderen Mitgliedsstaaten, welche der Verordnung unterstehen.
Rechtliche Folgen der europäischen Erbschaftsurkunde
Die Effizienz der europäischen Erbschaftsurkunde ist in drei Punkten ersichtlich:
Rechtsschutz für Beteiligte eines Erbschaftsfalls
Die Verordnung UE N.º 650/2012 vom 4 Juli 2012 soll Personen Rechtsschutz bieten, die anhand des Inhalts der Urkunde rechtliche Schritte bezüglich Erbschaftsgüter einleiten. Die Verordnung legt fest, dass jede Person, die Güter aus einer Erbschaft bezieht und befugt ist diese entgegen zu nehmen, bei der Akquisition unter rechtlichem Schutz steht. Ebenso ist vorgesehen, dass jedes Amt, welches gemäß der Urkunde an befugte Personen Zahlungen leistet oder Güter ausstellt, dies durch eine autorisierte Person zu erfolgen hat und somit von der Verantwortung bezüglich Zahlungen oder durchgeführter Aushändigungen von Gütern befreit wird.
Als Beweismittel in der Erbrechtsnachfolge
Die Urkunde beweist außerdem alle inhaltlichen Punkte, vorgelegt und bescheinigt durch eine befugte, nationale Behörde und gemäß der gültigen Gesetzgebung zu der in Frage stehenden Erbrechtsnachfolge. Es ist anzunehmen, dass jene Personen als Erben oder Vermächtnisnehmer in Frage kommen, welche aus der Urkunde hervorgehen und dass ihr Recht auf die Erbschaft in dem Inhalt der Urkunde vermerkt ist.
Damit der von der Verordnung ausgehende Rechtschutz Gültigkeit hat, ist es beiden Fällen notwendig, dass die Person, die Erbgüter aushändigt oder empfängt über die Richtigkeit des Inhalts der Urkunde in Kenntnis gesetzt ist. Sollte dies nicht der Fall sein, ist zu prüfen ob die Unkenntnis der Falschheit der Urkunde etwa auf einer schweren Nachlässigkeit beruht.
Als eintragungsfähiger Nachweis in öffentlichen Registern
Zielsetzung ist es, durch die Urkunde ein Rechtsinstrument zu schaffen, welches sich eignet, die Erbgüter in den zuständigen, öffentlichen Registern in den Mitgliedsstaaten zu erfassen. Anhängig von der nationalen Gesetzgebung eines Staates, werden Rechte und Prozedur der Registrierung festgelegt.
Es kann vorkommen, dass eine Person den Wohnsitz in einem Staat außerhalb des eigenen Staates hat und über Besitztümer einem anderen Land verfügt. Dies führt, in Anbetracht des Todesfalls dieser Person, zu einer Reihe von Komplikationen bei der Vollstreckung der Erbfolge. Wenn sich das Eigentum in anderen Staaten befindet, wird dies als ein grenzübergreifendes Erbe erachtet. Bei Erbschaftsangelegenheiten kann ein Gegenüberstehen unterschiedlicher nationaler Gesetzgebungen der jeweiligen Staaten zu rechtlichen Schwierigkeiten führen. Neben der Notwendigkeit das Gesetz, nach dem sich die Erbschaft richtet, zu bestimmen, stellt die Prüfung der wesentlichen Punkte der Erbschaft, in einem anderen Staat als dem Zuständigen, ein weiteres Problem dar.
Zur Lösung der grenzübergreifenden Erbschaften hat das Europäische Parlament und der Europarat die EU-Verordnung N.º 650/2012 vom 4. Juli 2012 verfasst. Diese wird in allen Mitgliedsstaaten, außer dem Vereinigten Königreich *England, Irland und Dänemark, angewendet. Diese Verordnung ist seit dem 17. August 2015 in Kraft, wird allerdings nur bei Erbschaften mit Sterbedatum des Erblassers ab dem besagten Zeitpunkt angewendet.
Die Regelung wurde anhand der Ausführungsverordnung der EU N.º 1329/2014 vom 9. Dezember 2014 von der Kommission ausgearbeitet. Diese legt die offiziellen Anträge fest, auf welche die Verordnung N.º 650/2012 und das Gesetz 29/2015 vom 30 Juli des Verbands der internationalen Justizbehörden verweist und welche das Vorgehen zu der Ausstellung der Urkunde festlegt.
Im Falle des Vereinigten Königreichs England, Dänemark und Irland
Die Behörden dieser drei Mitgliedsstaaten der EU wenden die Verordnung nicht an, da sie nicht effektiv als „Mitgliedsstaaten“ gewertet werden.
Der Fall Dänemarks ist eindeutig, da es nicht zum legal anerkannten, europäischen Raum gehört und die europäischen Verordnungen somit keine Anwendung finden.
Das Vereinigte Königreich und Irland stellten sich seit Beginn des legislativen Prozesses gegen die Ausarbeitung eines europäischen Rechtsinstruments zur Regelung von Erbschaftsangelegenheiten. Beide befolgen ein Erbschaftsrechtssystem, welches sich an das Erbrecht der „Mortis Causa“ jenes Staates anlehnt, in dem sich die Erbgüter befinden. Immobilien werden normalerweise dem Staat zugeordnet, in dem der Erblasser zuletzt seinen Wohnsitz hatte.
Det är numera vanligt att svenskar är stadigvarande bosatta i andra EU-länder där de inte har medborgarskap, vilket ofta leder till att de har egendom i flera olika EU-länder. När en person i denna situation avlider så kan det leda till en rad komplikationer vad gäller valideringen av bouppteckningen alternativt testamente eftersom mer än ett lands lagstiftning kan aktualiseras. Till exempel, när en svensk ärvt en fastighet i ett Spanien och begär att spanska fastighetsregistret uppdateras men först måste bevisa att denne är den faktiska arvtagaren. Dessa arvssituationer kallas för gränsöverskridande arv.
För att lösa dessa potentiella problem som gränsöverskridande arv kan leda till så har EU-parlamentet och EU antagit förordningen N.º 650/2012, 4 Juli 2012. Förordningen tillämpas i alla EU:s medlemsländer förutom Storbritannien, Irland och Danmark*. Förordningen trädde ikraft den 17 augusti 2015 och tillämpas därför endast på de arv där arvlåtaren avlidit efter detta datum.
Storbritannien, Danmark och Irland
Dessa tre länder tillämpar inte förordningen och därför anses de inte vara ”medlemsländer” i förordningen bemärkelse. Danmarks ställning är tydligast av de tre eftersom Danmark inte är en del av Europas juridiska sfär överhuvudtaget och att EU:s förordningar därför inte är tillämpliga där.
Storbritannien och Irland visade sitt missnöje tidigt i den juridiska processen av att ta fram ett europeiskt juridiskt verktyg gällande arvsrätten. De två länderna har liknande arvssystem där man anser att fast egendom ska gå under det lands lag där den är belägen men vad gäller lös egendom, så appliceras det lands lad där den avlidne sist hade sin hemvist.
Vad är ett europeiskt arvsintyg?
Ett europeiskt arvsintyg är ett juridiskt instrument i form av ett officiellt dokument som utfärdas i enlighet med en specifik modell som samlar den viktigaste informationen gällande ett arv. Syftet med arvsintyget är att harmonisera valideringsprocessen inom EU gällande bouppteckningar och testamenten. Man ska alltså kunna uppvisa intyget i vilket medlemsland som helst och få samma resultat. Dokumentet utfärdas av den behöriga myndigheten i varje medlemsland. De viktigaste delarna som intyget innehåller är:
Vem som är arvsvinge eller testamentstagare
Till vem som en viss egendom tilldelas
Vilka behörigheter som testamentsexekutor eller boutredningsmannen har
Viktigt att notera är att det europeiska arvsintyget inte är obligatoriskt och därför inte hindrar en från att istället uppvisa andra dokument för att bevisa ett arvs giltighet enligt ett visst lands lagstiftning.
När arvsintyget väl har utfärdats så anses det vara giltigt både i medlemslandet där det utfärdats samt i övriga medlemsländer som täcks av förordningen.
Det europeiska arvsintygets rättsliga effekter
Det europeiska arvsintygets effekter kan sammanfattas i tre aspekter:
Utgör ett juridiskt skydd åt samtliga aktörer i ett arv
Förordningen N.º 650/2012, 4 Juli 2012 strävar efter att ge juridisk säkerhet åt den som behöver utöva en juridisk handling för att genomföra en arvsöverlåtelse. Förordningen skyddar arvtagares/testamentstagares förvärv av arvsegendom samt ger dessa behörighet att disponera över sin arvsegendom. Vidare så konstateras det att dessa myndigheter eller enheter, som i enlighet med intyget utfört betalningar eller överlämnat egendom till behöriga, inte kan ställas till ansvar för dessa handlingar eftersom de agerat i enlighet med arvsintyget.
Intyget anses vara ett bevis gällande arvet
Eftersom intyget är utfärdat av behörig nationell myndighet samt enligt lag så anses det fungera som bevisning gällande de viktigaste punkterna i arvet. Med andra ord, det finns en presumtion att de personer som förekommer i intyget är de korrekta arvtagarna/testamentstagarna samt att deras rätt till arvet är det som framgår i beviset.
I bägge fall, för att skyddet som förordningen erbjuder ska få önskad effekt så krävs det att den som överlämnar eller förvärvar egendom känner till att bevisets innehåll motsvarar verkligheten. Visar det sig att intygets innehåll inte motsvarar verkligheten så krävs det att man inte hade kännedom om detta samt att denna icke-kännedom inte berodde på grov oaktsamhet.
Det är en inskrivningsbar titel i offentliga register
Slutligen så fungerar beviset som ett juridiskt instrument för att registrera arvet i de offentliga register i den medlemsstat där det bör registreras. Det är dock upp till varje medlemsland att avgöra hur själva registreringsprocessen går till.
Vem kan utfärda det och vem kan ansöka om det?
Arvtagare/testamentstagare kan ansöka om intyget hos de behöriga myndigheterna. Vidare så kan även de som anses vara testamentsexekutor eller boutredningsman ansöka om utfärdandet.
De behöriga myndigheterna är de nationella domstolarna samt de myndigheter som givits behörighet enligt landets lag gällande handläggning av arvs. I Spanien så är det domare samt notarier som är behöriga att utfärda beviset och i Sverige är det Skatteverket.
Originalintyget behålls av den behöriga myndighet som utfärdat det och istället så ges intressenterna en bestyrkt kopia vars giltighetstid är sex månader. När giltighetstiden gått ut så bör man ansöka om förlängd giltighetstid alternativ en ny bestyrkt kopia för att kunna fortsätta nyttja beviset.
Vilka är stegen för att ansöka om intyget?
1. Ansökan: I Sverige är, som sagt, Skatteverket den behöriga myndigheten för att utfärda intyget. Själva utfärdandet av intyget är reglerat i artikel 62 i förordningen. För att ansöka om att Skatteverket utfärdar intyget så fyller man i ett formulär som finns på deras hemsidan och skickar in det till angiven adress.
2. I skrivande stund så är ansökningsavgiften 1350kr och 250kr för den bestyrkta kopian.
Vad är alternativen till detta bevis?
Myndigheten i ett visst land som handlagt arvet kan tillhandahålla ett nationellt dokument som bekräftar en viss person som arvtagare, exekutor eller bouppdelningsförrättare.
Fördelen med ett europeiskt arvsintyg är att effekterna är de samma i hela EU oavsett vilket land det utfärdats i. Eftersom ett nationellt dokument kan ha olika effekter eller följder än vad det har i det utfärdande landet vilket kan skapa en försening i processen om att erkänna arvsrättigheter i andra EU-länder.
Dessutom så erkänns innehållet i ett europeiskt arvsbevis automatiskt utan att en speciell process behöver genomgås.
Om ni har frågor angående ovan så är ni varmt välkomna att kontakta oss.
En alguns casos es donen situacions a les que una persona té la seva residència habitual a un Estat del que no és nacional i poseeix béns a Estats diferents. Al moment de la defunció d’aquesta persona es donen una sèrie de complicacions a l’hora de fer vàlida la seva successió. Aquells casos als que els béns es troben a Estats diferents es coneixen com herències transfrontereres i plantejen diversos problemes jurídics degut a la concurrència de vàries legislacions nacionals, de cada Estat, a l’àmbit de les successions. Apart de la necessitat de determinar la llei per la que ha de regir-se la successió, l’altre problema vé quan s’han de provar els elements essencials de l’ herència a un Estat diferentt d’aquell que sigui competent.
Per donar sol. lució a les herències transfrontereres, el Parlament Europeu i el Consell de l’Unió Europea han adoptat el Reglament UE N.º 650/2012, de 4 de juliol de 2012, aplicable a tots els estats de l’Unió Europea, menys a *Regne Unit, Irlanda i Dinamarca. Aquest reglament va entrar en vigor el 17 d’agost de 2015, però només respecte a les herències a les que el causant morís a partir d’aquella data. La norma esmentada ha estat desenvolupada mitjançant el Reglament d’Execució (UE) N.º 1329/2014, de la Comissió, de 9 de desembre de 2014, que estableix els formularis oficials als que fa al.lusió el Reglament N.º 650/2012, i per la Lley 29/2015, de 30 de juliol, de cooperació jurídica internacional en matèria civil, el qual regula el procediment d’expedició del certificat.
El cas de Regne Unit, Dinamarca i Irlanda
Les autoritats d’aquests tres Estats membres de l’UE no apliquen el Reglament i per això aquests Estats no es consideren “Estats membres” a efectes del Reglament.
El cas de Dinamarca és el més clar, degut a que Dinamarca no participa a l’espai judicial europeu, els reglaments europeus que es dicten no resulten aplicables a aquest país.
Regne Unit i Irlanda es van oposar des de l’inici del procés legislatiu a la ellaboració d’un instrument legal europeu sobre el Dret successori. Ambdós segueixen un sistema de successió subjecte a la successió “mortis causa” de la Llei del país al que están situats els béns de l’herència. Els béns inmobles es localitzen al territori ón es troben i els béns mobles es consideren situats, normalment, al territori de l’Estat on el causant va tenir la seva última adreça.
¿Què és el Certificat Successori Europeu?
Una de las noves creacions del Reglament és un document d’acord a un model oficial al que es recull l’informació essencial d’una herència i que es crea per a la seva circulació per altres Estats diferents. Aquest document es coneix com “Certificat Successori Europeu”, s’expedeix per l’Autoritat Competent d’un Estat membre de l’Unió Europea i és presentat com document provatori a un altre Estat membre. Procura un instrument jurídic als ciutadans europeus que permet acreditar un expedient hereditari d’acord a la llei nacional de l’Estat al que s’ha produit la defunció a un altre estat membre de l’Unió Europea. Els elements que tracta de provar són els següents:
Qui és l’hereu o llegatari
A qui se li ha adjudicat un bé concret
Quines són les facultats dels executors o administradors de l’herència.
L’existència del Certificat Successori Europeu no impedeix l’utilització d’altres documents de la legislació d’un Estat, ja que el seu ús es voluntari per als ciutadans europeus. Una vegada emès produeix efectes tant a l’Estat on es va expedir com als demés Estats membres subjectes al Reglament.
Efectes jurídics del Certificat Successori Europeu
L’eficàcia del Certificat Successori Europeu es concreta en tres aspectes:
a) Proporciona protecció jurídica als actors d’una herència
El Reglament UE N.º 650/2012, de 4 de juliol de 2012 cerca oferir protecció jurídica a aquells que confiant en el contingut del certificat realitzen actes jurídics respecte als béns de l’herència. El Reglament entén que qualsevol persona que adquireix béns procedents d’una herència i que han estat disposats per qui té facultats per a disposar-hi, queda protegit en la seva adquisició. De la mateixa manera, entén que qualsevol entitat que d’acord al certificat realitzi pagaments o lliuri béns a qui estigui autoritzat per rebre’ls, ha tractat amb una persona autoritzada per fer-ho i queda alliberada de qualsevol responsabilitat pels pagaments o lliurament de béns realitzats.
b) Es un mitjà de prova de la successió hereditària
El Certificat també prova tots els extrems continguts al mateix que ja hagin estat demostrats i acreditats devant l’Autoritat Nacional competent conforme a la llei aplicable a la successió hereditària de que es tracti. Es presumeix que ténen condició d’hereus i llegataris les persones que apareixen como a tals en el Certificat, i que els seus drets sobre l herència són els que apareixen al propi Certificat.
En ambdós casos, per tal que la protecció que ofereix el Reglament tingui eficàcia, és necessari que aquell que lliura o adquireix els béns tingui coneixement de que el contingut del Certificat respón a la realitat o, en el seu defecte, en cas de que no respongui a la realitat, que la seva manca de coneixement sobre la falsedat del certificat no sigui deguda a negligència greu per la seva part.
c) Es un títol inscribible als Registres Públics
Finalment, mitjançant el Certificat es pretén proporcionar un instrument jurídic apte per a inscriure els béns de l’herència a qualsevol Registre Públic d’un Estat membre al que s’hagin d’inscriure. Correspón a la legislació nacional de l’Estat que es tracti determinar la naturalesa dels drets i el procedimient d’inscripció.
¿Qui pot emetre’l i qui pot demanar-lo?
L’emissió pot ser demanada a les Autoritats Competents per a fer-ho i per qualsevol persona que tingui la condició d’hereu o llegatari en una herència determinada, i també per aquells que tinguin la consideració d’executors o administradors d’aquella herència.
Les Autoritats Competents per a l’emissió són els Tribunals de Justícia de l’Estat on s’emet, a més de qualsevol altre autoritat que d’acord amb la legislació d’aquell Estat sigui competent per tramitar successions per causa de defunció “mortis causa”. A Espanya, són els Jutges i els Notaris els que ténen poder per emetre el Certificat.
L’original del Certificat queda en poder de l’Autoritat que l’emet, aquesta liurarà als interessats una o vàries còpies autèntiques amb un termini de validesa de 6 mesos. Passat aquest termini s’haurà de demanar una pròrroga o una nova còpia per poder seguir fent ús del Certificat.
¿Quines són les passes per demanar-lo?
1. Prèvia sol.licitut, compet al notari que declari la successió o algún dels seus elements o a qui legalment el substitueixi o succeeixi al seu protocol, l’emissió del certificat previst a l’article 62 del Reglament (UE) n. º 650/2012 tenint per això que fer ús del formulari a que es refereix l’artícle 67 del mateix Reglament. La sol.licitut de l’emissió d’un certificat successori podrà presentar-se mitjançant el formulari previst a l’article 65.2 del mateix Reglament.
2. De la dita emissió del certificat successori europeu, que tindrà el caràcter de document públic d’acord a l’article 17 de la Llei del Notariat, es deixarà constància mitjançant nota a la matriu de l’escriptura que sustancii l’acte o negoci, a la qual s’incorporarà l’original del certificat, lliurant-se còpia autèntica al sol.licitant.
¿Quines són les alternatives al Certificat?
L’autoritat del país de l’UE que executa l’herència pot facilitar un document nacional que certifiqui la condició d’hereu, marmassó testamentari o administrador del béns.
L’avantatge del Certificat Successori Europeu es que té els mateixos efectes a toda l’UE independentment del pais on s’hagi emès. Per altra part, un document nacional pot tenir diferents efectes en funció del país de l’UE que l’hagi emès, la qual cosa pot endarrerir el reconeixement dels seus drets a un altre país de l’UE.
A més, el Certificat Successori Europeu es reconeix als demés paisos de l’UE sense necessitat de cap procediment especial.
Si té algún dubte sobre herències internacionals i el seu reconeixement a Espanya, així com a l’estranger, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres.
Viele ausländische Unternehmen überlegen in den spanischen Markt zu expandieren. Der Markt ist vielfältig und bietet umfangreiche Investitionsmöglichkeiten. Es ist wichtig für jedes hieran interessierte Unternehmen, sich der bestimmten Voraussetzungen bewusst zu sein, die ein Unternehmen erfüllen muss, um den spanischen Markt für Verbraucher (B2C) erschließen zu können.
Eurojuris España, the Spanish Chapter of the Eurojuris International network of lawyers, has created a platform under Afectados Banco Popular for the investors affected by the sale of Banco Popular.
This site uses cookies. By continuing to browse the site you are agreeing to our Cookies Policy
Privacy & Cookies Policy
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
